Guadalupe Plata: excel·lència de blues-rock per a temps de bogeria

«La prestigiosa revista britànica Mullo els va definir com “tan instantàniament identificables com excel·lents”. Una banda espanyola jugant de tu a tu en les publicacions anglosaxones des de les seves arrels del blues. És possible? Ho és perquè Guadalupe Plata és una formació fora del normal. Una meravellosa bogeria espanyola capaç d'esprémer el blues-rock fins a límits insospitats.

És una sort que els tinguem per aquestes terres. I una nova demostració que no sabem valorar l'excel·lència musical en les mateixes terres de Paco de Lucía. Si ja és costum observar com les bandes i els artistes més iconoclastes sobreviuen en els marges del negoci musical a Espanya, en el cas de Guadalupe Plata es compleix la norma que per a triomfar no basta la qualitat, sinó també formar part de corrents estilístics determinats, modes o escenes que es retroalimenten. Res d'això succeeix amb aquest grup sortit del sud espanyol.

Ritme i foc viu per a un grup que ara torna a demostrar que el blues-rock ha de concebre's a hores d'ara de la pel·lícula com una màquina sempre en moviment, intentant ajustar-se als temps. En aquests temps de polarització i vertigen, on tot es mou a velocitat diabòlica i es consumeix amb gola, s'agraeix que el frenètic s'ajusti a alguna cosa com Guadalupe Plata. Si la bogeria marca el dia a dia, o almenys això sembla, què millor que portar-la al prisma d'aquest tren fora de vies que representa aquesta banda».